Al nostre lloc: Devocional de Quaresma de Time of GraceMostra

Beneït sigui el Rei

Cap país fa ostentació de la reialesa com Gran Bretanya. Elisabet II ha regnat tant de temps que només els ancians poden recordar la darrera coronació, l'any 1953, però aviat el món en veurà una altra. El nou monarca arribarà en processó reial, seguint el Majordom Reial amb la corona d'or macís de Sant Eduard, i després serà investit amb els Esperons d'Or (que daten del 1189), el guant reial, l'orbe d'or i el ceptre daurat.

Quina diferència amb la cavalcada reial de Jesús pel Mont de les Oliveres cap a Jerusalem. La seva montura era un poltre d'ase, un animaló que difícilment deuria alçar el cap per sobre de la multitud. I tot i això molts entre la multitud en reconeixeren la reialesa i entonaren un càntic dient: "Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor!" (Lluc 19:38). El mantell real que l'esperava era una capa vella exèrcit romà; el ceptre que se li va donar va ser una canya frèvola; la corona que li varen posar al cap no va ser d'or sinó d'espines.

La sang que li queia per la cara per les espines era la sang d'un home i la sang de Déu. Fins a tal punt té el poder de comprar i redimir. Com a home, Crist ens representa en el tribunal de Déu; com a Déu pot representar tot el món de pecadors necessitats. Amb les seves ferides ens ha curat.

La muntanya de les Oliveres va servir com una altra desfilada de coronació reial. Va ser des d'aquell mateix lloc que el Crist ressuscitat es va enlairar al cel. La seva humilitat s'ha substituit per glòria; els seus assistents són ara deu mil vegades deu mil àngels; la seva presència i Esperit omplen l'univers; ell governa totes les coses per al benefici dels seus germans i germanes. A través de la fe, també nosaltres som de la reialesa. Reialesa celestial.