Vingui el teu regneMostra

PREGÀRIA:

Déu, vull ser més com tu. Ajuda'm a trobar formes de connectar i créixer amb tu.

LECTURA:

Has vist mai la pel·lícula Karate Kid? És la història d'un noi de l'institut anomenat Daniel que té problemes amb uns perdonavides clàssics dels anys 80. Daniel descobreix aviat que el porter del seu bloc d'apartaments, el senyor Miyagi, és un expert en karate, i Daniel veu la solució perfecta per al seu problema. El senyor Miyagi accepta entrenar Daniel i el posa a treballar polint cotxes, pintant tanques i passant paper de vidre. Daniel treballa durant dies fent aquestes tasques esgotadores i repetitives. Finalment, es frustra i s'enfada amb el seu nou mestre perquè està fent tot aquest treball sense aprendre res de karate. Però el senyor Miyagi revela a Daniel que els moviments repetitius que ha estat fent durant dies li han ensenyat karate! El senyor Miyagi intenta atacar, i Daniel descobreix que ha desenvolupat la força i la memòria muscular per a tota mena de moviments de bloqueig que eren molt més enllà de les seves capacitats uns dies abans.

La pel·lícula Karate Kid serveix com a gran il·lustració de com les pràctiques espirituals funcionen a les nostres vides. Llegim sobre l'amor, el goig, la pau, la paciència i moltes altres coses meravelloses que volem tenir a les nostres vides. Però aconseguir aquestes coses no és alguna cosa que puguem aconseguir amb un esforç directe. No podem simplement decidir ser feliços, almenys no durant molt de temps. Llavors, com podem, tal com va escriure Pau a Timoteu en el passatge anterior, "Exercita’t en la pietat"? Hem d'esforçar-se-nos en les pràctiques espirituals.

Les pràctiques espirituals són equivalents a polir cotxes i passar paper de vidre per a Jesús. Potser no sembla que estiguis aconseguint res quan passes temps cada dia a apaivagar-te davant de Déu, per llegir la Bíblia i pregar. Però un dia, quan et trobis amb una circumstància inesperada, et sorprendràs veient que no reacciones com abans. En canvi, et veuràs a tu mateix/a enfrontant la circumstància amb paciència i encara sentint pau enmig d'ella.

Tal com l'entrenament i l'exercici físic, les pràctiques espirituals ens permeten, amb el temps, fer coses que en un moment estaven molt més enllà de les nostres capacitats. I, sense ofendre al senyor Miyagi, les pràctiques espirituals fan molt més que enfortir les nostres habilitats naturals. Ens ajuden a connectar amb el poder del Sant Esperit, que treballa en nosaltres per a cultivar més i més les característiques de Jesús.

L'autor Dallas Willard descriu les pràctiques espirituals, a les quals es refereix com a "disciplines", d'aquesta manera: "Les disciplines són activitats de la ment i el cos realitzades de manera intencionada, per a portar la nostra personalitat i tot el nostre ésser a una cooperació efectiva amb l'ordre diví. Ens permeten viure cada vegada més en un poder que, estrictament parlant, és més enllà de nosaltres, que deriva del mateix regne espiritual".

Doncs, quan estàs temptat a abandonar aquest temps diari de pregària i lectura de les Escriptures, recorda les paraules del teu mestre: "Poleix més fort". Estic bromejant... l'altre mestre: "Qui resta en mi i jo en ell, dóna fruit abundós" (Joan 15:5).

REFLEXIÓ:

Aquí tens algunes pràctiques espirituals seleccionades que han estat útils per als seguidors de Jesús al llarg dels segles. Estan dividides en dues categories, pràctiques d'interacció i pràctiques de contenció. Repassa la llista i considera una nova pràctica que puguis començar com a manera de connectar amb Déu.

Pràctiques d'Interacció

Aquestes pràctiques ens ajuden afegint nous ritmes de connexió amb Déu a les nostres rutines habituals amb la finalitat d'acostar-nos a Ell.

• Lectura de la Bíblia: Passar temps llegint i reflexionant sobre les Escriptures per permetre que Déu ens parli, guïi i ensenyi. Això inclou diferents enfocaments per llegir, estudiar, reflexionar i fins i tot meditar sobre les paraules de les Escriptures.
• Adoració: Celebrar i expressar gratitud per qui és Déu i pel que ha fet. Això es pot fer de manera privada o de manera col·lectiva en oficis de culte. L'adoració sovint inclou, però no es limita, a l'expressió musical.
• Pregària: Parlar amb Déu sobre el que estem experimentant. La pregària pot incloure adoració, com s'ha descrit anteriorment, intercessió (pregar per les necessitats dels altres), confessió i molts altres elements. No hi ha una única manera de pregar, igual que no hi ha una única manera de comunicar-nos amb les persones amb les quals tenim relacions. La pregària es tracta fonamentalment de crear una connexió intel·lectual, emocional i espiritual amb el nostre Pare celestial per conèixer millor i confiar en la seva voluntat.
• Generositat: El nostre amor per Déu ha de desbordar en amor pels altres. Una de les maneres de demostrar aquest amor és essent generosos amb el nostre temps, energia i recursos.

Pràctiques de Contenció

Aquestes pràctiques consisteixen en negar-nos alguna cosa que desitgem o necessitem per a fer espai per centrar-nos i connectar amb Déu. Bàsicament, ens ajuden a connectar amb Déu restant coses de les nostres rutines habituals.

• Soledat: Apartar-nos per estar sols amb Déu i centrar-nos en Ell i en el que vol dir-nos.
• Dejuni: Passar un temps determinat sense menjar, o sense algun altre desig o necessitat, per centrar-nos millor en la pregària i la connexió amb Déu.
• Sàbat/Descans: Establir regularment un temps en què no treballarem ni ens centrarem en la productivitat perquè puguem adorar, descansar i recarregar forces. Déu va establir el Sàbat per a Israel, per observar un dia complet cada setmana, però l'essència del descans sabàtic es pot practicar en períodes més curts també.