Acostar-nos a Déu

Acostar-nos a Déu vol dir que busquem Déu amb tot cor. D'això es tracta la pregària i el dejuni. No fem una vaga de fam per obligar Déu a fer alguna cosa. Som ximples si suposem que podem obligar Déu a fer qualsevol cosa. En canvi, ens estem humiliant a través de la pregària i el dejuni perquè Déu ens transformi i ens faci caminar en la seva perfecta voluntat. Ens desfem dels impediments que impedeixen que les nostres pregàries arribin a les oïdes de Déu. Es tracta de buscar Déu amb tot el nostre ésser.

Hem llegit un fragment de Jaume 4:1-10 anteriorment en aquest pla, però tornem a mirar-lo. Parla sobre l'orgull i la submissió. Ens demana que ens sotmetem a Déu per acostar-nos a Ell i a totes les coses bones que comporta aquesta decisió de sotmetre'ns.

A 2 Cròniques 15:1-2, veiem que l'Esperit de Déu es comunica amb Azariahu, el fill d'Oded. Li diu a Azariahu que si ell el busca i busca les coses de Déu, Déu estarà amb ell. Però si Azariahu l'abandona i no s'acosta a Déu, Déu l'abandonarà.

Quan el nostre cor està contaminat, desenvolupem una resistència a les coses de Déu. Quan el nostre cor s'endureix davant les coses de Déu, no podem acostar-nos a Déu. Per acostar-me a Déu, he de purificar-me (buidar-me de mi mateix), obeir la veritat mitjançant el poder de l'Esperit Sant i estimar amb fervor i sinceritat amb un cor pur.