La falta de perdó

La falta de perdó és dolenta. És espiritualment, emocionalment i físicament destructiu. Rep i rep, i no dóna res a canvi. És més, veiem a les Escriptures que el nostre perdó de Déu depèn del nostre perdó als altres. L'eternitat, literalment el cel i l'infern, depèn de la nostra voluntat de perdonar. El destí de la nostra ànima depèn de la nostra decisió de perdonar o no perdonar els uns als altres.

Mateu 6:14-15 deixa aquest principi molt clar. Quan perdonem els nostres germans que han pecat contra nosaltres, Déu ens perdonarà. Però quan no mostrem el perdó, Déu no ens perdonarà.

Efesis 4:32 continua dient que hem de mostrar el perdó que Crist Déu ens ha mostrat primer. Hem de mostrar compassió als nostres germans. Com no fer-ho? No ens mereixíem el perdó que Déu ens va mostrar. Com podríem dir que algú altre no és digne del nostre perdó?

Entén això: no perdonem els altres pel seu propi benefici. Els perdonem per el nostre benefici. La nostra falta de perdó a una persona no la manté encadenada. Ens manté encadenats a nosaltres. Hi ha una llibertat que ve quan perdonem. Mentre preguem avui, les cadenes que cauran seran les nostres. Encara que la gent mai ens perdoni a nosaltres, no importa. Serem lliures. Serem justificats davant de Déu.