Bíblia Per a NensMostra

La dona estava dreta a la sorollosa vessant del turó, els seus ulls tristos miraven cap a la terrible escena. El seu fill s’estava morint. La mare era Maria i estava dreta prop del lloc on havien crucificat Jesús.

Com havia passat tot això? Com podia acabar Jesús una vida tan meravellosa d’una manera tan terrible? Com podia permetre Déu que crucifiquessin el seu Fill perquè morís a la creu? Va cometre alguna errada Jesús sobre qui era? Va fallar Déu?

No! Déu no va fallar. Jesús no havia comès cap errada. Jesús sempre va saber que homes malvats el matarien. Fins i tot quan Jesús era un bebè, un home gran que es deia Simeó li havia dit a Maria que vindrien temps tristos.

Uns dies abans de la mort de Jesús, una dona es va apropar i va ungir els peus de Jesús amb un ungüent perfumat. “Malgasta els seus diners”, es van queixar els deixebles. “Ha fet una bona obra”, va dir Jesús. “Ho ha fet per al meu enterrament”. Quines paraules més estranyes!

Desprès, Judes, un dels dotze deixebles de Jesús, va acordar trair Jesús i entregar-lo als grans sacerdots per 30 peces de plata.

El sopar pasqual jueu va ser l’últim sopar que Jesús va celebrar amb els seus deixebles. Els va dir coses meravelloses sobre Déu i les seves promeses per a aquells que l’estimen. Llavors Jesús va repartir pa i un copa que havien de compartir i que servien com a recordatori de que el cos i la sang de Jesús eren oferts per a portar perdó pels pecats.

Llavors Jesús va dir als seus amics que algú el trairia i que ells fugirien. “Jo no fugiré”, va insistir Pere. “Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades”, va dir Jesús.

Més tard aquella nit, Jesús va anar a pregar al jardí de Getsemaní. Els deixebles que eren amb ell es van adormir. “Pare meu”, va pregar Jesús, “...que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols”.

De sobte, una multitud va arribar al jardí guiada per Judes. Jesús no es va resistir, però Pere va tallar una orella a un home. Tranquil·lament, Jesús va tocar l’orella de l’home i el va curar. Jesús sabia que la seva detenció era la voluntat de Déu.

La multitud se’n va endur Jesús a casa del gran sacerdot. Allà, els líders jueus van dir que Jesús havia de morir. A prop, Pere estava dempeus al costat del foc dels servents i mirava.

La gent va mirar Pere tres cops i va dir: “Anaves amb Jesús!” Pere ho va negar tres cops, tal i com Jesús va dir que faria. Fins i tot Pere va maleir i blasfemar.

En aquell moment, va cantar el gall. Per a Pere va ser com la veu de Déu. En recordar les paraules de Jesús, Pere va plorar amargament.

Judes també estava penedit. Sabia que Jesús no era culpable de cap pecat o delicte i va retornar les 30 peces de plata però els sacerdots no les van acceptar.

Judes va llençar les monedes, va sortir i es va penjar.

Els sacerdots van dur Jesús davant Pilat, el governador romà. Pilat va dir: “No he trobat cap falta en aquest home”. Però la multitud seguia reclamant: “Que el crucifiquin! Que el crucifiquin!”

Finalment, Pilat va cedir i va condemnar Jesús a morir a la creu. Els soldats van donar cops de punya a Jesús, li van escopir a la cara i el van fuetejar. Van fer una cruel corona de llargues espines i la hi van prémer contra el cap. Llavors el van clavar a una creu de fusta perquè morís.

Jesús sempre havia sabut que moriria d’aquella manera. També sabia que la seva mort duria perdó als pecadors que confiaven en ell. Al costat de Jesús van crucificar dos delinqüents. Un creia en Jesús i va anar al cel. L’altre no.

Desprès d’hores de sofriment, Jesús va dir: “S’ha acabat”, i va morir. Havia completat la seva obra. Els seus amics el van enterrar en un sepulcre privat.

Soldats romans van assegurar i guardar el sepulcre. Ningú no podia entrar-hi ni sortir-ne.

Si aquest fos el final de la història seria ben trist. Però Déu va fer una cosa meravellosa. Jesús no va romandre mort!

D’hora el matí del primer dia de la setmana, alguns dels deixebles de Jesús van adonar-se que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Quan van mirar a dins, Jesús ja no hi era.

Una dona es va quedar plorant al costat del sepulcre i Jesús se li va aparèixer! Va marxar corrents alegre a dir-ho als altres deixebles. “JESÚS ES VIU! JESÚS HA RESSUSCITAT D’ENTRE ELS MORTS!”

Jesús va anar a cercar els seus deixebles i els va mostrar les mans plenes de cicatrius dels claus. Era veritat. JESÚS TORNAVA A ESTAR VIU! Va perdonar Pere per haver-lo negat, i va demanar als seus deixebles que expliquessin a tothom què havia passat. Llavors, Jesús va tornar al cel d’on havia vingut.

Fi