Tan Segur Com L’alba

Tots hem experimentat aquelles nits interminables en les que no podem dormir. En el nostre estat de cansament, la foscor sembla intensificar els problemes i fins i tot les qüestions més petites es converteixen en assumptes urgents. Allò que no ens molestava a la llum ara ens consumeix a la foscor. Una ment en funcionament no convida al son i, en lloc de dormir, ens trobem esperant que arribi el descans i/o esperant que la nit acabi. En aquestes hores fosques, he estat culpable de preocupar-me per moltes coses, però mai no m’he preocupat que el sol no surti; fins i tot la nit més fosca ha de donar pas al dia.

A mesura que la nostra cultura actual continua desobeint les lleis de Déu i s’allunya més d’Ell, més fosc esdevé el nostre món. Com a cristians, no estem exempts de preocupacions si oblidem a les fosques el que vam aprendre a la llum. Ara més que mai, hem de confiar en Jesús i seguir endavant per conèixer-lo més a través de la pregària i el temps que passem llegint la Bíblia. Quan prenem les promeses de Déu, podem reclamar la seva pau sobrenatural. Quan els nostres ulls espirituals estan oberts, la foscor ha de cedir al llum, el que ens permet descansar amb la confiança que la “nit” acabarà. Hebreus 11:1 ens assegura que la nostra fe és la confiança en el que esperem i l’assegurança del que no veiem. El món pot ser fosc, però quan veiem amb els ulls de la fe, podem rejubilar-nos en l’esperança en lloc de ser captius per la por.

Déu, en la seva bondat, ens recorda cada matí que el sol és victoriós sobre la foscor. Mentre esperem activament el glorios retorn de Jesús, que els nostres cors trobin descans perquè ben aviat el Fill tornarà per allunyar per sempre més la foscor.

PREGA:
Estimat Senyor, estem tan agraïts que tu siguis la llum del món que ha vençut la foscor. Com a fills teus, ajuda’ns a reflectir-te bé, brillant amb intensitat mentre esperem el teu retorn.

REFLEXIONA:
"La foscor no pot expulsar la foscor: només la llum pot fer-ho. L'odi no pot expulsar l'odi: només l'amor pot fer-ho.” - Martin Luther King