Viure per l’Esperit: Devocionals amb John PiperMostra

L'Esperit conquereix la por

Abocaré aigua sobre el país assedegat, correran rierols per la terra eixuta. Abocaré el meu esperit damunt els teus fills, beneiré els teus plançons. —Isaíes 44: 3

Saps per què és més fàcil ser agradable amb la gent el divendres que no pas el dilluns? No és potser perquè l’esperança és com un riu que flueix cap a nosaltres des d’un futur brillant, omple el dipòsit de la nostra alegria i, després, desborda amabilitat cap els altres?

El divendres, el descans i l'esbarjo són a la volta de la cantonada, tan a prop que podem tastar-los. Amb l'esperança, tastem el poder del cap de setmana que ve. El petit embassament de la nostra alegria comença a omplir-se. I si el cap de setmana sembla prou brillant, el nostre embassament d'alegria s'omplirà fins a la vora i començarà a vessar-se.

Aquest vessament d’alegria a altres persones s’anomena amor. Així que sempre és més agradable per a la gent quan se sent feliç pel seu futur. L’esperança t’omple d’alegria i l’alegria s’aboca en somriures i paraules amables i accions útils. Passa abans de les vacances, abans dels aniversaris, abans de Nadal i la majoria de la gent el divendres.

Quan estem afermats en l'Esperit, estem plens de la seguretat que els dilluns es fan al cel igual que els divendres. Tot el que sembli temerós en el demà, no ha de ser-ho si sou plens de l’Esperit. Les relacions a casa poden ser tenses, la salut pot deteriorar-se, el cap pot planificar el seu acomiadament, el demà pot comportar un enfrontament molt amenaçador: qualsevol cosa que us faci inquietar per demà, obriu el cor al vessament de l’Esperit de Déu; mireu la paraula de la promesa i us omplirà d'esperança i vencerà la vostra por.

Quan l’Esperit Sant s’aboca, no només s’eliminen les pors, sinó que els anhels estan satisfets. La set de l'ànima de Déu s'ha apagat, o almenys nosaltres en gaudim de la satisfacció suficient per saber on passar la resta de la nostra vida bevent.

El nostre futur pot semblar desolador per dues raons: una és la perspectiva que la misèria arribi; l’altra és la perspectiva que la felicitat no arribi. ¿I no hi ha pràcticament tota la feina del cor humà esgotada per aquestes dues coses: tenir por a una futura misèria i tenir set de felicitat futura? Si és així, aleshores la promesa d’Isaïes és exactament allò que necessitem: quan l’Esperit s’aboca al nostre cor, la por se'n va i la set es satisfà. Per tant, us prego que, si desitgeu un toc de l'Esperit de Déu sobre la vostra vida, doneu-vos dia i nit a la lectura de la paraula.

Més informació: http://www.desiringgod.org/messages/a-precious-promise-the-outpouring-of-gods-spirit