AssedegatsMostra

El Salm 63 és un càntic de David enmig del desert. Tots experimentem deserts en la nostra vida. Tal vegada no físics, però sí espirituals. Èpoques de no veure pluja al nostre voltant. De sentir la calor, la falta d'aire, on no veiem que ocorri res, on sembla que estem sols. Sembla que Déu se n'ha anat. Però Ell mai marxa. Perquè és fidel, perquè ens estima, perquè mai falla. I quan som guiats al desert, no és, sinó per a aprendre una lliçó que necessitem aprendre tot sol amb Déu. Però Ell no ens deixa, Ell entra en el desert amb nosaltres. Ens acompanya, ens guia, i sobretot, ens alimenta.

En aquest món instantani, necessitem sentir la set de Déu. Experimentar-la de veritat, per a comprendre quant li necessitem. A vegades caminem tan ocupats que no som conscients de la deshidratació.

Mai t'ha passat? Caminar tan ocupat i amb tant de treball que et vas oblidar de menjar? O de fer una cosa important? Moltes vegades no som conscients que necessitem alguna cosa, i per això la Paraula de Déu ens ho recorda.

Sense aigua, l'ésser humà no pot viure per molt de temps, els òrgans començaran a fallar i de 3 a 5 dies moriríem. Sense Déu, ens passa el mateix. Si ets conscient que t'has allunyat d'Ell, que la teva relació s'ha refredat, ves corrent a la seva presència, i sadolla la teva set. Si algú al teu voltant s'està deshidratant, acosta'l a la font de vida eterna. Abans que sigui tard.