Donant GràciesMostra

Per a què ser agraïts? «Donin gràcies al Senyor, i proclamin la seva grandesa; que tothom sàpiga el que ell ha fet.»

La glòria de Déu ha de ser comptada, reconeguda i compartida. Només hi ha un Déu que salva, només hi ha un Déu que rescata, només hi ha un Déu fidel als seus. El nostre Déu, l'únic Déu real i veritable. Una veritat tan poderosa no pot amagar-se, ha de sortir a la llum.

David ho tenia clar, i quan va compondre aquest salm, va deixar reflectida aquesta veritat, per a il·luminar al món amb la llum de la glòria i la grandesa de Déu. David va ser un visionari, que va contemplar la comissió de l'Església fins i tot abans que aquesta fos constituïda. Ell va entendre que tots havien de conèixer que Jahvè és el Déu de l'univers, el Creador, l'únic.

La nostra gratitud és una ofrena d'adoració a Déu per qui és Ell i el que ha fet. I l'adoració genuïna, honesta i apassionada ens porta a l'acció. Després de cantar sobre la glòria de Déu, David va desitjar construir un temple per a honrar-li i adorar-li, perquè no podia permetre que la presència de Déu (l'arca del pacte) no tingués un lloc de major honor que ell, fins i tot sent David el rei d'Israel. No importava les riqueses o els luxes que tenia, David sempre va saber quin era el seu lloc, als peus del Senyor, al seu servei i per a donar-li la glòria. Fins i tot amb una corona al cap, mai va oblidar el callat i les ovelles, l'ona i les pedres. David tenia un cor ple de gratitud, perquè reconeixia la seva feblesa davant la glòria de Déu, i en conseqüència, actuava.

A través de la nostra acció de gràcies, el món coneix qui és Ell i del que és capaç.