Himne De La GràciaMostra

Has pensat alguna vegada alguna cosa així? Jo sí.

Creixent, estava lluny de ser perfecte. Encara ho soc. Però com a adolescent, portava molta culpa i vergonya. La gent em deia coses com "Déu t'estima" o "Ell té bons plans per a la teva vida". Però és difícil de creure alguna cosa així quan et sents tan indigne... tan difícil d'estimar.

Per això m'encanta la història de la cançó "Sublim Gràcia".

Sublim Gràcia, quin dolç so,
!Que va salvar un miserable com jo!
Abans estava perdut, però ara m’he trobat;
Era cec, però ara veig.

Ja hagis passat temps a l'església o no, probablement coneixes aquesta cançó. Com una de les cançons més enregistrades de la història, "Himne de Gràcia", ha estat interpretada per Elvis, Aretha Franklin i Bono. Es va cantar quan Nelson Mandela va prendre el lideratge i fins i tot va aparèixer a Els Simpson!

Però el que potser no saps és que "Amazing Grace" va ser escrita per un capità d'un vaixell d'esclaus del segle XVIII anomenat John Newton.

Newton tenia una reputació que faria que molts de nosaltres sembléssim perfectes en comparació. Penses que has comès errors? Penses que ets impur? Les mans de Newton portaven la culpa de comerciar amb vides humanes per aprofitar-se.

Així doncs, com podria aquest home escriure una cançó celebrant Que Déu l’estimava tant??

La resposta és gràcia.

La Bona Nova de Jesucrist no és que tu i jo puguem netejar-nos prou per ser estimats per Déu. És que, mentre coneixent el pitjor de nosaltres, Déu encara es va apropar a nosaltres en amor per salvar-nos dels nostres pecats.

Romans 5:8 ho expressa així: "Però Déu demostra el seu amor cap a nosaltres en això: Mentre érem encara pecadors, Crist va morir per nosaltres." (NVI)

John Newton va passar anys burlant-se de la gràcia de Déu. Va sentir les mateixes coses sobre l'amor de Déu que jo vaig sentir mentre creixia. Potser coses que també has sentit tu. Però no s’ho podia creure... no s’ho volia creure.

Llavors, una nit, mentre dirigia el seu vaixell d'esclaus a través d'una violenta tempesta, va cridar a Déu per demanar misericòrdia. Quan el seu vaixell va passar amb seguretat, finalment va posar la seva fe en Jesús i va rebre la gràcia que havia rebutjat durant tant de temps.

Més endavant, Newton va jugar un paper important en posar fi al comerç d'esclaus a la Gran Bretanya. Es va convertir en predicador, es va preocupar pels més necessitats i va guanyar-se una reputació com a pastor que reunia persones de diferents de camins de la vida.

La gràcia de Déu no només va salvar Newton, sinó que també el va canviar.

Però no importa quan cresqués Newton en la seva relació amb Déu, mai va oblidar que tot era a causa de la gràcia. El seu pecat mereixia judici. El nostre també. Però l'amor de Déu el va portar a descarregar aquest judici sobre Jesús, que va acceptar de bon grat el nostre lloc a la creu. Això és una gràcia increïble.

Newton va dir a la fi de la seva vida...

“Recordo dues coses: que sóc un gran pecador - i que Crist és un gran Salvador!”

Així que, què passa amb tota aquesta culpa i vergonya? Què passa amb els teus errors? Què passa amb aquelles coses que vas fer o dir que voldries poder desfer? Ets indigne d'amor? És el teu pecat massa per a la gràcia de Déu?

Aprenem una lliçó de Newton avui i descansem en la veritat aclaparadora que l'amor de Déu no depèn del nostre valor, i la seva gràcia és més que suficient per salvar un miserable com jo.

Benediccions

--Nick Hall