La salvacióMostra

Estàs sent salvat

Ahir, vam estar parlant de la magnífica veritat de l’hem estat salvats. No hi ha res que pugui desfer allò que Déu ja ha fet per nosaltres. La seva mort i resurrecció ens han assegurat l’eternitat amb Ell!

Per tal d’explorar la nostra salvació en el present —el fet d’estar sent salvats, ara—, hem de mirar-nos en un mirall espiritual per descobrir la nostra identitat vertadera. Si ens mirem com ens mira Déu, se’ns convida a convertir-nos en qui ja som. L’ànima respon a l’estat de l’esperit. La maduresa de l’ànima —anomenada, també, santedat o santificació— implica convergir la teva voluntat, intel·lecte i emocions amb la teva identitat espiritual. Malauradament, solem veure el procés de santificació com el compliment d’una sèrie de normes externes, en lloc de veure-ho com una resposta a una realitat interior. Les nostres decisions diàries per a obeir Déu van més lligades a l’autodisciplina que a la voluntat d’inclinar-nos cap a la nova vida que Déu ens ha donat. I és que la vida en Crist ve motivada per l’amor, la compassió i el desig de mostrar misericòrdia vers les persones que pateixen. És una vida que persegueix la santedat, la vida correcta i la germandat íntima amb el Déu Pare.

La nostra conducta és un indicador ben clar de qui creiem que som. Sant Jaume exposa la idea de mirar-nos en un mirall espiritual (metafòric) per a descobrir amb qui ens hem convertit realment, i així explicar de quina manera vivim. Com a cristians, la nostra conducta no ha d’obeir un conjunt de regles externes. Més aviat, alineem les nostres accions i actituds amb el canvi d’identitat que Jesús ha fet en els nostres cors. Sant Jaume també destaca que no tots els seguidors de Crist consenten ser transformats d’aquesta manera. Si el que pretenem és aconseguir la salvació amb la nostra pròpia força, ens estarem limitant a fer un esforç inadequat. L’èmfasi, per tant, radica en allò que nosaltres farem, i no en allò que Jesús ha fet per nosaltres i en nosaltres. Quan era a la creu, Jesús digué: “Tot s’ha acomplert!”. Havia completat la nostra salvació, i ens assegurava la nostra identitat i el destí etern.

Recorda que el cristianisme no tracta de modificar la teva conducta. Tracta d’acollir la teva nova vida en Crist. Quan facis això, no podràs més que viure d’una manera que honri Déu. Que el viatge cap a la maduresa de l’ànima no et suposi exigències sobre teva autodisciplina, sinó sobre la teva voluntat d’expressar —mitjançant les teves idees, paraules i accions— aquesta nova manera de viure per a Jesús.