MATEU 21
21
L’entrada triomfal a Jerusalem
(Mc 11,1-11 Lc 19,28-40 Jn 12,12-19)
1En arribar a Betfagé, a la mun-tanya de les Oliveres, ja prop de Jerusalem, Jesús va enviar dos dei-xebles,
2i els digué: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, en entrar-hi, trobareu una somera fermada i un pollí amb ella. Desfermeu-la i porteu-me’ls.
3Si algú us deia res, contesteu que el Senyor els necessita i que de seguida els tornarà.”
4Això succeí perquè es complís el que el profeta havia dit:
5Digueu a la filla de Sió:
Mira, el teu rei ve a tu,
humil i muntant una somera,
un pollí, fill d’animal de càrrega.
6Els deixebles hi van anar i van fer com Jesús els havia manat.
7Van portar la somera i el pollí, els cobriren amb els seus mantells i Jesús hi va muntar.
8Aleshores, n’hi havia molts que estenien el seu mantell pel camí, i n’hi havia d’altres que tallaven branques i també les hi estenien.
9I la gent que anava al davant i la que anava al darrere cridava: “Hosanna al Fill de David! Beneït sigui el qui ve en el nom del Senyor!
Hosanna a les altures!”
Jesús treu els negociants del temple
(Mc 11,15-19 Lc 19,45-48 Jn 2,13-22)
10Quan van entrar a Jerusalem, tota la ciutat es va esvalotar; i comentaven: “Qui deu ser aquest?”
11La gent responia: “Aquest és el pro-feta Jesús, el de Natzaret de Galilea.”
12Després, Jesús va entrar al temple i n’expulsà tots els qui hi venien i com-praven, i bolcà les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,
13i els deia: “Diu l’escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.”
14Llavors se li aproparen cecs i coixos en el temple, i els va guarir.
15Els principals sacerdots i els mestres de la Llei, en veure els miracles que feia, i els infants que cridaven dins el temple: “Hosanna al Fill de David!”, es van indignar,
16i li digueren: “¿És que no sents el que criden aquests?” Però Jesús els respon-gué: “Sí que ho sento. ¿No heu llegit mai:
De la boca dels infants i dels no-drissons
n’has fet una lloança?”
17I deixant-los plantats sortí fora de la ciutat cap a Betània, on passà la nit.
La figuera seca
(Mc 11,12-14.20-24)
18De bon matí, quan tornava a la ciutat, va tenir gana.
19En veure una figuera a la vora del camí, s’hi va acostar, però no hi trobà res, només fulles, i digué: “Que mai més no donis fruit”, i a l’instant la figuera s’assecà.
20Els deixebles, en veure-ho, es van quedar parats, i digueren: “Com és que la figuera s’ha assecat de sobte?”
21Jesús respongué: “Us asseguro que si teniu fe i no dubteu gens, no solament fareu això de la figuera, sinó que, fins i tot, si dieu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, es realitzarà.
22I tot el que en oració demanareu amb fe, ho rebreu.”
L’autoritat de Jesús
(Mc 11,27-33 Lc 20,1-8)
23Jesús va anar al temple i, mentre ensenyava, se li van atansar els princi-pals sacerdots i els ancians del poble i li van preguntar: “Amb quina autoritat fas això? Qui t’ha donat aquesta autoritat?”
24Jesús els respongué: “Jo també us preguntaré una cosa; i si me la contes-teu, jo us diré amb quina autoritat actuo:
25El baptisme de Joan, d’on era: del cel o dels homes?” Ells anaven cavil·lant interiorment: “Si diem del cel, ens dirà: Per què, doncs, no el vau creure?
26Si diem dels homes, hem de témer la gent, perquè tots estan convençuts que Joan era un profeta.”
27I respongueren a Jesús: “No ho sa-bem.” Llavors ell els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”
El dos fills i la voluntat del pare
28“Què us sembla? Un home que tenia dos fills es va adreçar al primer i li va dir: Fill, avui vés a treballar a la vinya.
29Li va contestar: No hi vull anar. Però més tard li va saber greu i se n’hi va anar.
30S’adreçà al segon i li digué el mateix, i aquest li respongué: Ja hi vaig, senyor. Però no hi va anar.
31Quin dels dos va complir la voluntat del pare?” Li van dir: “El primer.” Jesús els digué: “Us asseguro que els recap-tadors i les prostitutes us passen al da-vant cap al Regne de Déu.
32Perquè Joan va venir a mostrar-vos el camí de la justícia, i no el vau creure; en canvi, els recaptadors i les prostitutes el van creure; però vosaltres, ni després d’haver-ho vist, no us heu corregit ni l’heu cregut.
Els vinyaters rebels
(Mc 12,1-12 Lc 20,9-19)
33“Escolteu una altra paràbola: Hi ha-via un hisendat que va plantar una vinya, l’envoltà d’una tanca, hi cavà un cup i va construir-hi una talaia, la va arrendar a uns vinyaters i se n’anà de viatge.
34Quan arribà el temps de la verema, va enviar els seus criats als vinyaters a fi de cobrar la seva part de la collita.
35Però els vinyaters van agafar aquells criats i n’apallissaren un, en mataren un altre, i a un altre l’apedregaren.
36Va tornar a enviar uns altres criats, més colla que la primera vegada, però els van tractar de la mateixa manera.
37Finalment els envià el seu fill, pen-sant: Al meu fill, el respectaran.
38Però els vinyaters, quan van veure el fill, es digueren entre ells: Aquest és l’hereu; anem, matem-lo i serà nostra la seva heretat.
39Llavors el van agafar, el tragueren fora de la vinya i el van matar.
40Quan torni l’amo de la vinya, què penseu que farà a aquests vinyaters?”
41Li digueren: “Exterminarà sense pietat aquells malvats i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits puntualment.”
42Jesús els digué: “¿No heu llegit mai el que diuen les Escriptures:
La pedra que rebutjaren els cons-tructors
s’ha convertit en la clau de l’arc.
És el Senyor qui ha fet això;
ha estat un prodigi als nostres ulls?
43Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que li faci donar fruits.
44Qui caigui sobre aquesta pedra, s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt, el farà miques.”
45Quan els principals sacerdots i els fariseus van sentir les seves paràboles van comprendre que es referia a ells;
46i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, perquè el tenien per un pro-feta.
اکنون انتخاب شده:
MATEU 21: BEC
هایلایت
کپی
مقایسه
به اشتراک گذاشتن
می خواهید نکات برجسته خود را در همه دستگاه های خود ذخیره کنید؟ برای ورودثبت نام کنید یا اگر ثبت نام کرده اید وارد شوید
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya