Gènesi 3
3
El pecat i les seves conseqüències
1La serp#x era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
– Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
2La dona va respondre a la serp:
– Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
4La serp li va replicar:
– No, no morireu pas! 5Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal.
6Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus.#x Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.
8Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
9Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir:
– On ets?
10Ell li va respondre:
– He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.#x
11El Senyor-Déu li replicà:
– Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?
12L’home va respondre:
– La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat.
13Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:
– Per què ho has fet, això?
Ella va respondre:
– La serp m’ha enganyat i n’he menjat.
14El Senyor-Déu va dir a la serp:
– Ja que has fet això, seràs la més maleïda#x de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. 15Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell#x t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.
16Després digué a la dona:
– Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.#x
17Després va dir a l’home:
– Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva:#x tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. 18La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. 19Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.#x
20L’home va donar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.#x
21Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l’home i la dona.
22Després el Senyor-Déu digué:
– L’home s’ha tornat com un de nosaltres:#x ja coneix el bé i el mal!#x I si ara agafa el fruit de l’arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!#x
23Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret. 24Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins#x amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.
Markert nå:
Gènesi 3: BCI
Marker
Del
Kopier
Vil du ha høydepunktene lagret på alle enhetene dine? Registrer deg eller logg på
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Gènesi 3
3
El pecat i les seves conseqüències
1La serp#x era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
– Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
2La dona va respondre a la serp:
– Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
4La serp li va replicar:
– No, no morireu pas! 5Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal.
6Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus.#x Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.
8Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
9Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir:
– On ets?
10Ell li va respondre:
– He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.#x
11El Senyor-Déu li replicà:
– Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?
12L’home va respondre:
– La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat.
13Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:
– Per què ho has fet, això?
Ella va respondre:
– La serp m’ha enganyat i n’he menjat.
14El Senyor-Déu va dir a la serp:
– Ja que has fet això, seràs la més maleïda#x de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. 15Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell#x t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.
16Després digué a la dona:
– Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.#x
17Després va dir a l’home:
– Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva:#x tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. 18La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. 19Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.#x
20L’home va donar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.#x
21Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l’home i la dona.
22Després el Senyor-Déu digué:
– L’home s’ha tornat com un de nosaltres:#x ja coneix el bé i el mal!#x I si ara agafa el fruit de l’arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!#x
23Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret. 24Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins#x amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.
Markert nå:
:
Marker
Del
Kopier
Vil du ha høydepunktene lagret på alle enhetene dine? Registrer deg eller logg på
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso