Gènesi 2
2
1Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols.#x 2El setè dia,#x Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. 3Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.#x
4Així foren els orígens#x del cel i de la terra quan van ser creats.
L’home en el paradís#x
Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel 5no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps.#x 6Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.
7Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.#x 8Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient,#x i va posar-hi l’home que havia modelat. 9El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.#x
10De l’Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d’allà se separava en quatre braços: 11el primer es diu Fison, i recorre tot el país d’Havilà, on hi ha or, 12i l’or d’aquest país és molt fi; també s’hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d’ònix. 13El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d’Assíria, i el quart és l’Eufrates.#x
15El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés.#x 16I li va donar aquest manament:
– Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. 17Però no mengis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs.#x
18Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
19El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. 20L’home donà un nom#x a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar#x una ajuda que li fes costat.
L’home i la dona
21Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.
23L’home exclamà:
– Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!#x El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home.#x 24Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.#x
25Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.#x
ప్రస్తుతం ఎంపిక చేయబడింది:
Gènesi 2: BCI
హైలైట్
షేర్ చేయి
కాపీ
మీ పరికరాలన్నింటి వ్యాప్తంగా మీ హైలైట్స్ సేవ్ చేయబడాలనుకుంటున్నారా? సైన్ అప్ చేయండి లేదా సైన్ ఇన్ చేయండి
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Gènesi 2
2
1Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols.#x 2El setè dia,#x Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. 3Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.#x
4Així foren els orígens#x del cel i de la terra quan van ser creats.
L’home en el paradís#x
Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel 5no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps.#x 6Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.
7Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.#x 8Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient,#x i va posar-hi l’home que havia modelat. 9El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.#x
10De l’Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d’allà se separava en quatre braços: 11el primer es diu Fison, i recorre tot el país d’Havilà, on hi ha or, 12i l’or d’aquest país és molt fi; també s’hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d’ònix. 13El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d’Assíria, i el quart és l’Eufrates.#x
15El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés.#x 16I li va donar aquest manament:
– Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. 17Però no mengis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs.#x
18Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
19El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. 20L’home donà un nom#x a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar#x una ajuda que li fes costat.
L’home i la dona
21Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.
23L’home exclamà:
– Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!#x El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home.#x 24Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.#x
25Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.#x
ప్రస్తుతం ఎంపిక చేయబడింది:
:
హైలైట్
షేర్ చేయి
కాపీ
మీ పరికరాలన్నింటి వ్యాప్తంగా మీ హైలైట్స్ సేవ్ చేయబడాలనుకుంటున్నారా? సైన్ అప్ చేయండి లేదా సైన్ ఇన్ చేయండి
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso