2 SAMUEL 16
16
David parla a Sibà
1Quan David tot just havia pas-sat la carena, el vingué a trobar Sibà, el criat de Mefibóixet, amb un parell d’ases equipats i carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent fruites del temps i un bot de vi.
2El rei digué a Sibà: “Per a què és tot això?” Sibà respongué: “Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita perquè mengin els homes, i el vi perquè begui el qui es cansi pel desert.”
3El rei preguntà: “I on és el fill del teu amo?” Sibà respongué al rei: “S’ha quedat a Jerusalem, perquè ha pensat: Avui mateix la casa d’Israel em tornarà el reialme del meu pare.”
4El rei digué a Sibà: “Doncs, mira: tot el que té Mefibóixet serà per a tu.” I Sibà respongué: “M’inclino davant teu. Que trobi jo gràcia als teus ulls, rei i senyor meu!”
5Quan el rei arribava a Bahurim, en sortia un home de la parentela de Saül que es deia Ximí, fill de Guerà. Mentre avançava, maleïa David,
6i llençava pedres contra ell i contra tots els servidors del rei, tot i que aquest duia el poble i tota la guàrdia personal a dreta i esquerra.
7Ximí, en les seves malediccions, deia: “Vés-te’n, vés-te’n, home sanguinari i pervers!
8El Senyor ha fet recaure damunt teu tota la sang de la casa de Saül, a qui vas usurpar el reialme. Ara el Senyor ha posat el regne en mans del teu fill Absalom. Mira’t atrapat en les teves prò-pies maldats per haver estat un home sanguinari.”
9Llavors Abisai, fill de Seruià, digué al rei: “Per què ha de seguir aquest gos mort maleint el meu senyor, el rei? Amb el teu permís, m’avançaré i li tallaré el cap!”
10Però el rei li respongué: “Què hi ha entre jo i vosaltres, fills de Seruià? Que em segueixi maleint, perquè si el Senyor li ha dit: ‘Maleeix David’, qui li pot dir: Per què fas això?”
11I dirigint-se a Abisai i a tots els seus servidors digué: “Ja veieu com el meu mateix fill, nascut de les meves entranyes, em desitja la mort; molt més aquest benjaminita. Deixeu que segueixi maleint-me, si el Senyor li ho ha manat.
12Potser així el Senyor mirarà el greu-ge que se’m fa i em retribuirà amb bon-dat les seves malediccions d’aquest dia.”
13Mentre David i els seus homes se-guien el camí, Ximí anava per la falda de la muntanya del davant, maleint, mentre caminava, i llençant-li pedres i alçant polseguera.
14Finalment, el rei i tota la gent que l’acompanyava van arribar extenuats i van descansar.
Absalom entra a Jerusalem
15Mentrestant, Absalom i tota la tropa d’homes d’Israel havien arribat a Jerusalem, i Ahitófel anava amb ell.
16Quan Huixai, l’arquita, amic de David, es va presentar davant Absalom, digué: “Visca el rei, visca el rei!”
17I Absalom digué a Huixai: “Aquest és l’afecte que tens al teu amic? Per què no has marxat amb el teu amic?”
18Huixai respongué a Absalom: “No. Jo sóc d’aquell a qui el Senyor, aquest poble i tots els habitants d’Israel, ha escollit, i amb ell em quedaré.
19D’altra banda, a qui he de servir, sinó al seu fill? Així, doncs, igual com servia el teu pare, així et serviré a tu.”
Absalom i les concubines de David
20Més tard, Absalom digué a Ahitófel: “Doneu el vostre consell sobre com hem d’actuar.”
21I Ahitófel respongué a Absalom: “Cohabita amb les concubines del teu pare, les que ell va deixar per guardar el palau. Així tot Israel donarà per fet que t’has convertit en avorrible pel teu pare, i tots els teus partidaris se sentiran més forts.”
22Van alçar un pavelló per a Absalom, dalt del terrat, i Absalom va cohabitar amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel.
23En aquells dies, el consell que Ahitófel donava era considerat com un oracle de Déu. Així era tot el que aconsellava Ahitófel, tant per David com per Absalom.
S'ha seleccionat:
2 SAMUEL 16: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya