2 SAMUEL 17
17
Huixai esguerra el pla d’Ahitófel
1Ahitófel digué a Absalom: “Dóna’m permís perquè se-leccioni dotze mil homes i surti a perseguir David aquest mateix vespre.
2Cauré damunt seu, ara que està cansat i desanimat, i li causaré tal terror que tota la gent que l’acompanya fugirà; i podré matar el rei tot sol.
3Així faré que torni a tu tota la tropa. Quan tornin tots, menys l’home que tu busques, tot el poble quedarà en pau.”
4Aquesta proposta va agradar a Absalom i a tots els ancians d’Israel,
5però Absalom digué: “Crideu Huixai, l’arquita, i escoltem també el seu parer.”
6Quan Huixai va ser davant Absalom, aquest li digué: “Ahitófel ha dit això. ¿Hem de fer el que ell diu? Si no és així, parla tu.”
7Huixai respongué a Absalom: “Aquesta vegada, el consell que ha donat Ahitófel no és encertat.”
8Huixai va continuar: “Tu saps que el teu pare i els seus homes són valents i estan exasperats com una óssa feréstega a qui han pres la cria. El teu pare és un guerrer avesat i no es posarà a dormir entre la tropa.
9De segur que ara mateix estarà amagat en alguna cova o en algun altre amaga-tall, i passarà que, quan comencin a cau-re alguns dels teus, així que se sàpiga, algú cridarà: ‘Els seguidors d’Absalom són derrotats!’
10Fins l’home més valent, ni que tingui el cor d’un lleó, es desanimarà; perquè tot Israel sap que el teu pare és un home de coratge i tots els qui van amb ell són valents.
11Per això jo aconsello que s’aplegui al teu costat tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, en multitud com la sorra de la platja, i que tu personalment diri-geixis el combat.
12Llavors l’atacarem en qualsevol lloc on es trobi, caurem damunt seu com la rosada que cobreix la terra, i no sobre-viurà ni ell ni ningú dels qui l’acompanyen.
13I si s’ha refugiat dins d’alguna ciutat, tot Israel portarà cordes cap a aquella ciutat, i l’arrossegarem cap al torrent fins que no s’hi pugui trobar ni tan sols una pedreta.”
14Llavors Absalom i tots els homes d’Israel van dir: “El consell d’Huixai, l’arquita, és millor que el consell d’Ahi-tófel.” És que el Senyor havia determi-nat frustrar el consell d’Ahitófel –que era prou bo– per fer caure la desgràcia damunt Absalom.
15Després Huixai va comunicar als sacerdots Sadoc i Abiatar: “Així i d’aquesta manera ha aconsellat Ahitófel Absalom i els ancians d’Israel, i jo els he aconsellat així i d’aquesta altra manera.
16Ara, doncs, feu arribar de seguida aquest avís a David: No passis la nit als guals del desert. És millor que segueixis més endavant, no sigui que passi una desgràcia al rei i a tot el poble que l’acompanya.”
17Com que Jehonatan i Ahimaas s’es-taven vora la font de Roguel, perquè no podien deixar-se veure entrant a la ciu-tat, una criada havia de portar-los l’avís, i ells havien de dur l’avís a David.
18Succeí que un noi els va descobrir i en va informar Absalom. Però els dos van caminar de pressa i van arribar a la casa d’un home de Bahurim que tenia una cisterna al pati, i s’hi van ficar a dins.
19La dona prengué una manta, l’esten-gué sobre el brocal de la cisterna i, al damunt, hi va escampar gra trillat, de manera que no es notava res.
20Quan els criats d’Absalom van arri-bar a la casa, van preguntar a la dona: “On són Ahimaas i Jehonatan?” I la dona els respongué: “D’aquí han anat cap a les aigües.” Ells van anar a buscar-los, però com que no els van trobar, van tornar cap a Jerusalem.
21Així que aquells van ser fora, van sortir de la cisterna i van marxar a infor-mar el rei David. I li digueren: “Alceu-vos i travesseu el riu de seguida, perquè Ahitófel ha aconsellat tal cosa contra vosaltres.”
22Llavors David es va alçar, amb tot el poble que l’acompanyava, i van pas-sar el Jordà. A l’albada, no quedava ningú que no hagués passat el riu.
23Quan Ahitófel veié que no havien seguit el seu consell, va ensellar el seu ase i emprengué el camí cap a casa seva, al seu poble. Després de deixar arranjats els afers de la casa, es va penjar i va morir. Fou enterrat al sepulcre del seu pare.
David es refugia a Mahanaim
24Mentre David arribava a Mahanaim, Absalom travessava també el Jordà, amb tota la tropa d’Israel amb ell.
25Absalom havia posat al front de l’exèrcit Amassà, substituint Joab. Aquest Amassà era fill d’un home anomenat Itrà, israelita, unit amb Abigaïl, filla de Nahaix i germana de Seruià, la mare de Joab.
26Israel i Absalom van acampar al territori de Galaad.
27Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, el fill de Nahaix, de Rabà dels ammonites, i Maquir, el fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, el galaadita, de Roglim,
28van portar jaços, tasses, blat, ordi, farina, gra torrat, faves, llenties,
29mel, mantega, ovelles i formatge de vaca a David i a la gent que anava amb ell perquè mengessin, ja que pensaven: “Aquesta gent haurà passat gana, fatiga i set, en el desert.”
S'ha seleccionat:
2 SAMUEL 17: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya