Reconeixent la veu de Déu // Aprèn a trobar-loMostra

Com es mou el vent (i aporta pau)

Esperit Sant en nosaltres, això és el que hem sentit de part teva

Has sentit la meva veu durant molt de temps. M'has reconegut abans de saber que era jo. Era una veu de consol quan tenies por, una veu de tranquil·litat quan estaves preocupat. Va ser bàlsam per a una ferida, paraules que no eren paraules, una veu de presència, una veu que forma part de tu. Com pots no respondre al vent que et bufa a la cara? Com pots no sentir amor respirant contra la teva pell?

Jo soc la veu dels silenciosos, la veu dels que canten. Soc la veu de la calma i la veu de la tempesta. Aixeco els cansats, i sostinc els que van endavant, caminant, veient-me la cara. Mantenen les mans obertes mentre caminen. Poden escalar i es queden dempeus.

Perquè aquesta vida no és una vida que porta destrucció al teu cor. No, això no és possible. El que porta dolor, llàgrimes, devastació és quan la foscor fa estralls i la pau encara ha d'arribar. El meu Fill porta pau. El vent cobreix la terra. Perquè cal més que coratge, més que confiança, més que treball dur per portar la pau. El vent, el que sents i segueixes, porta amb ell els ingredients per a la pau. Fill, filla, em coneixes. Pots aportar pau, a tu mateix, als altres, al teu món, perquè pots respondre a allò que és més cert que qualsevol cosa que segurament puguis veure.

Has sentit el vent. Has sentit el meu esperit respirant en tu. L'has escoltat, sabent que és l'ajudant, el guia en totes les coses. Vull ajudar-te a reconèixer-me més ara. Vull augmentar el teu desig de més de mi. Però això ho deixo a tu. Et deixo pensar si vols aprofundir en el teu amor per mi. Perquè el vent canvia, però no et deixa. El vent t'aixeca i et porta, si ho permets.

Així que hi ha feina per fer. Hi ha una opció per avançar, aprofundir en un lloc on et puc mostrar més de qui soc. Els dos junts, ho veus? Ara ets aquí, amb mi, la teva ànima viva dins del meu esperit. I creixes, augmentant el teu amor i confiança en mi. Tens l'opció d'escoltar-me. Pots triar arribar a mi. Cadascú es rendeix amb les mans obertes i el cor obert i camina, sí camina. Puges i camines i et rendeixes i sents el vent a la teva cara i el vent xiuxiuejar a la teva ànima.

Em coneixes. Em coneixes. Vull que em coneguis més.

Exercici:

Estem desesperats per una mica de pau. No?

La pau sembla tan escassa en aquests dies, en aquestes vides ocupades, amb el ritme del nostre món.

Però això és el que passa amb la pau. . . No podem buscar-la i aconseguir-la nosaltres mateixos. No podem treballar i aconseguir la pau pel nostre compte. No la pau que necessitem. No és veritable pau. . . en els nostres cors. Simplement, no funciona així, independentment del que estigui escrit als llibres d'autoajuda.

Per tant, siguem contraculturals i adoptem una estratègia diferent.

Anem. . . En comptes de buscar la pau mateixa. . . Busquem més a Déu. Aprenem a rebre més de Déu, perquè la seva pau esdevingui la nostra pau. . . Enmig de la nostra feina.

Centrem-nos a sentir i reconèixer l'Esperit Sant que avui es mou a través de nosaltres, l'alè de Déu dins nostre.

Per tant, tenim una opció. Tens una opció.

Avançar. O quedar-te on ets. Aprofundir. O quedar-te on et sents segur.

O fas una decisió per esforçar-te per mantenir el control.

En cada moment, tu tries . . . estar present per a ell, per a tu mateix o no.

Mantingues en silenci durant uns minuts i dirigeix el teu cor i pensament a Déu. Com et parla ara potser no és el que esperes. . . Al cap i a la fi, està ple de sorpreses, i això, com sempre, és només el començament. . .

"El vent t'aixeca i et porta, si ho deixes."

Jesús, vine. . .