Reconeixent la veu de Déu // Aprèn a trobar-loMostra

Com viure sense por (enmig del teu dolor)

Esperit Sant en nosaltres, això és el que hem sentit de part teva:

Sé que el que es va dir era difícil d'escoltar. Sé que et va fer mal al cor quan ho vas sentir. He fet que el teu cor s'estovi. Si fa mal, quan arribi la paraula dura, això no és dolent. Mostra que el teu cor no s'ha endurit; demostra que m'has deixat entrar; demostra que m'has deixat quedar.

Deixa'm quedar.

Però què fer amb aquest dolor? Què fer quan la situació és la mateixa, una vegada i una altra? Què fer quan sembla que res millora, quan estàs convençut que estàs encallat i sembla que no arribarà mai un canvi de sentit? "Ara què?" dius. "Com seguir endavant?" tu supliques.

Sé que estàs frustrat. Vols que la situació sigui reparada, i és bo venir a mi, per demanar-me ajuda. Però escolta ara, fill. Quan ve el dolor, has de seguir aferrant-te a mi. Recorda que no has de capbussar-te cap endavant, en un territori desconegut, sense saber cap a on anar.

Tomba cap a mi. Tomba, fill meu. Soc aquí mateix.

Tomba cap a mi. Tomba, fill meu. Soc aquí mateix.

T'estimo, ja ho saps. I és aquest amor el que t'ajudarà a mantenir els teus ulls posats en mi. Potser no hi ha cap solució fàcil aquí, t'ho imagines? Potser no hi haurà un canvi sobtat en aquesta situació. . . I això podria estar bé.

Estàs tu d'acord amb això?

Em sap greu que estiguis ferit. Però tinc cura del teu cor. Deixa'm cuidar el teu cor. Dona'm això. Preocupa't menys per la solució amb aquesta persona i centra't primer en on soc en el moment en què es produeixi la confrontació. Practica buscant-me quan tornis a parlar amb ells. Fes-ho al moment, no després. Practica escoltant-me quan et preguntes què dir. Fes-ho en el moment que et tornis a enfrontar. Estic amb tu, Esperit Sant dins teu.

T'estimo, tu que no tens por.

Exercici:

Com seguim? Quan fa mal? Quan una discussió sembla més gran que una discussió. . . Quan algú ens fa mal. . . Quan hem dit coses que no volíem dir. . . o coses que volíem dir, però ens penedim. . . Quan les paraules han ferit profundament. . . Quan lluitem per perdonar. . . perdonar-nos a nosaltres mateixos o als altres.

Com sabem què hem de fer a continuació . . . Què dir?

Com podem mantenir una relació i trobar la voluntat i el coratge d'estimar quan estem frustrats . . . aclaparat . . . amb por del que pot venir?

Aquestes són bones preguntes. . . preguntes importants. Però la pregunta més gran és aquesta: com podem evitar endurir el nostre cor? Perquè és molt fàcil entrar en mode de supervivència, prendre el control i protegir-nos, tancar el nostre cor al mal, tancar-lo de Déu.

Però, ara, és precisament quan més el necessitem.

Anem a Déu, ara mateix. Junts, confiem en la seva bondat, el seu poder, la seva capacitat, la seva voluntat d'intervenir. Obrim el nostre cor i demanem-li que el protegeixi, en comptes d'intentar fer-ho nosaltres mateixos. I donem-li aquesta situació. Entrga-li completament, tot el dolor, tota la frustració; tot el caos, tot el mal.

Entrega-ho. I espera. Espera la seva resposta. Observa i escolta el que fa Jesús. Perquè la seva resposta és la que estem esperant. És el que necessitem ara.

Jesús, t'estimo. Et crec. Ets més que capaç de fer front a aquest dolor. Ets amable. Ets savi i ets bo. M'estimes. Em coneixes millor que conec a mi mateix. Vols el que és millor per a mi. Per tant, confio en tu. Confio en les teves solucions. Confio en el teu camí. L'escolto ara. Així que, ajuda'm a veure't, ajuda'm a veure el teu camí i ajuda'm a mantenir el cor obert. . .

Experimenta el podcast Rush i troba l'Esperit Sant a la teva vida moderna.