Vingui el teu regneMostra

PREGÀRIA:

Déu, quan estic temptat a refusar la gràcia als altres, recorda'm la gràcia que tu lliurement m'has concedit.

LECTURA:

Quan llegim la paràbola de Lluc 15, és temptador descartar el germà gran com un exemple extrem d'arrogància i superioritat moral, algú amb qui simplement no ens podem identificar. Però si ho fem, ens perdrem una veritat important: tots tenim una mica del "germà gran" dins nostre.

Si observes de més a prop el germà gran, potser veuràs que la seva reacció no és tan extrema després de tot. La ràbia que sent és en última instància per qüestions de justícia. Ell creu que simplement no és just que el seu pare tracti el seu germà de la mateixa manera que ell. Honestament, té un raó. No sembla que ell mereixi més que el seu germà? La seva obediència i constància no li han guanyat res?

Sovint mirem l'oferta de gràcia immerescuda de Déu com purament positiva. Però a vegades, quan la veiem posada en pràctica en les nostres vides i relacions, la gràcia pot ser un obstacle. Si permetem que la comparació s'infiltri, la gràcia ens presenta un problema molt real. No és just.

Com és just que Déu passa per alt el pecat d'algú, especialment si som nosaltres els qui en resultem ferits? Pau aborda aquesta tensió directament en la seva carta als cristians de Roma.

Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l’instrument del perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, perdonant els pecats comesos en el passat en virtut de la seva misericòrdia. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús.

—Romans 3:25–26

Com pot Déu ser alhora "just" i "el que justifica" els pecadors? Està passant per alt el pecat com si mai hagués succeït? Això significa que no pren seriosament el pecat?

Sembla una contradicció, i ho és, a menys que hi hagi més a la història, a menys que hi hagi alguna manera de pagar el preu del pecat sense haver de demanar-li a qui el va cometre. Pau escriu que Jesús és el nostre "sacrifici per l'expiació" —el sacrifici que va pagar el preu per a la nostra relació correcta amb Déu.

Jesús és la resposta al problema que planteja la gràcia. Mitjançant Jesús, Déu pot ser "el que justifica" i alhora seguir sent "just", com el que és coherent en l'aplicació de les conseqüències del pecat.

Per tant, quan et sentis temptat a refusar la gràcia o el perdó a algú perquè no el mereix, recorda que Jesús no se'ns acosta dient: "T'estimo perquè ets perfecte." En lloc d'això, ell se'ns acosta enmig de les nostres mancances i ens diu: "T'estimo tal com ets, i pagaré el preu per fer-te perfecte." Déu no es conforma amb la justícia en la seva relació amb tu; ell va pagar el preu de bon grat. Quan es tracta de la nostra relació amb Déu, no necessitem justícia, sinó gràcia. Nosaltres, que hem rebut alguna cosa tan preuada, hauríem de ser els primers a oferir gràcia als altres.

REFLEXIÓ:

Pren-te el teu temps i reflexiona sobre les següents preguntes:

• On has estat refusant la gràcia? Vénen al cap circumstàncies o persones? Per què et resulta tan difícil oferir gràcia en aquesta situació?

• Hi ha algú a la teva vida que creguis que està fora de l'abast de la gràcia? Com seria si portessis aquesta persona i situació davant del Pare i li demanessis que el seu cor de gràcia es formi en tu?

Un cop hagis tingut l'oportunitat de respondre a les preguntes anteriors, busca un lloc tranquil per seure i estar en silenci uns moments amb Jesús. A mesura que et tranquil·litzis, estén les teves mans amb els punys tancats, mirant cap avall. Imagina el Pare abraçant la persona que t'ha fet mal. Si sents tensió que s'incrementa, permet que els punys es tanquin amb més força. Estigues-hi el temps que necessitis. Quan estiguis preparat, respira profundament i demana a Déu que et doni el seu cor per a aquesta persona. Gira els punys, amb les palmells cap amunt. Relaxa't i respira profundament mentre obres les mans i l'alliberes al Pare.

Si no estàs preparat per deixar anar la tensió, permet que aquest exercici sigui una pregària sincera perquè Déu t'ajudi a avançar en aquesta direcció.