Emmanuel, Déu Amb NosaltresMostra

El matí de Nadal, els nens i nenes més afortunats del món, correran a l'arbre desitjant veure regals que portin el seu nom.Algú s'ha recordat d'ells. Fins i tot els adults, rebem amb alegria aquests detalls que ens fan sentir estimats, benvolguts, pensats per uns altres.Sentir-nos rellevants per a algú és una de les nostres majors necessitats.

Si penséssim en la persona més influent de l'actualitat per un moment, aquella a la qual considerem una estrella, algú que té tot allò que desitgem aconseguir, i imaginem a aquesta persona demanant-nos ser el nostre hoste, volent asseure's en la nostra taula, la nostra humil taula. Pots creure-ho? A mi se'm fa difícil, la veritat. Algú que ho té aparentment tot, no necessita res de mi, ni de tu. Què pot oferir-li la gent comuna que no pugui obtenir d'uns altres molt més rellevants, més rics, més cultes?

Pensa en Jesús, què pot faltar-li a Ell que tu i jo puguem oferir-li? Què és el millor que tens? Res que no pugui aconseguir per si mateix, de molta més qualitat. Ell ha format cada estrella, les ha posat nom. T'ha donat la personalitat que tens, els talents i fins i tot el color de la teva veu.

No hi ha res amb el que puguis impressionar-li, molt menys atreure'l. No obstant això, ell desitja trobar-se amb tu. Menjar amb tu, xerrar. No té cap sentit, segons la lògica humana. Però gràcies al cel que la seva lògica és divina, i té a veure amb l'amor. Amb EL SEU amor, amb qui és Ell.

Nosaltres no podíem acostar-nos a Ell, havia de ser Ell qui s'acostés a nosaltres. I com que no necessita res de tu ni de mi, ho va fer només per voluntat pròpia. Va voler fer-ho. Desitjava acostar-se. Així que, si en algun moment has pensat que no eres estimat, desitjat, pensat, recorda això: Emmanuel, Déu amb nosaltres, Ell ho va fer.