Adnodau Beiblaidd Poblogaidd o GÈNESI 6

Rhanna

Al Senyor li va saber greu d’haver fet els homes a la terra, i li va doldre dintre seu.

El Senyor veié que la maldat dels homes anava creixent per tota la terra, i que la inclinació dels seus pensaments més íntims era contínuament per al mal.

No obstant, Noè obtingué la benevolència del Senyor.

Aquesta és la història de Noè: Noè era un home just i honrat entre els d’aquella generació; va caminar sempre amb Déu.

I digué: “Exterminaré de damunt la terra els homes que he creat: des dels humans fins a les bèsties, els rèptils i les aus del cel; perquè ara em dol d’haver-los fet.”

Succeí que, quan els homes es van anar multiplicant sobre la terra i els van néixer filles, els fills de Déu, veient que les filles dels homes eren agradables, van triar les que van voler i les prengueren per mu-llers. I el Senyor digué: “El meu esperit no restarà indefinidament en els humans, perquè són carn; que la seva vida sigui de cent vint anys.” En aquella època, i també després, hi havia gegants a la terra, perquè quan els fills de Déu es van unir amb les filles dels homes van engendrar fills, que van ser els herois de l’antiguitat, homes ben famosos.

Així ho va fer Noè, complint pun-tualment tot el que Déu li va manar.

I Déu digué a Noè: “He decidit su-primir la humanitat, perquè la terra és plena de violències per culpa d’ells, i els vull exterminar de la terra.

Construeix-te una arca de fusta de xiprer. A l’arca fes-hi unes estances i calafateja-la amb brea per dins i per fora.

Déu va mirar la terra i la veié cor-rompuda, perquè tothom es comportava perversament pertot arreu.

I de tots els éssers vivents, de tota carn, en faràs entrar a l’arca una parella perquè sobrevisquin amb tu. Hauran de ser mascle i femella.