MATEU 17
17
La transfiguració
(Mc 9,2-13 Lc 9,28-36)
1Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, a ells sols, i se’ls en-dugué privadament al cim d’una mun-tanya alta.
2Allà es va transfigurar davant d’ells: la seva cara es va fer resplendent com el sol, i els seus vestits es van tornar blancs com la llum.
3Tot d’una se’ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell.
4Pere, prenent la paraula, digué a Jesús: “Senyor, és força agradable quedar-nos aquí. Si vols hi faré tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.”
5Mentre deia això, un núvol lluminós els va cobrir, i des del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo!”
6Així que els deixebles van sentir la veu, s’abocaren de cara a terra, corpresos de temor.
7Però Jesús s’hi acostà, els va tocar i els digué: “Alceu-vos, no tingueu por.”
8Ells van alçar els ulls i no van veure ningú més que Jesús, tot sol.
9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els advertí: “No expliqueu a ningú el que heu vist, fins que el Fill de l’Home hagi ressuscitat d’entre els morts.”
10Els deixebles li van preguntar: “Com és que els mestres de la Llei diuen que primer cal que vingui Elies?”
11Ell els respongué: “És cert que Elies ve i ho restaurarà tot;
12però us dic que Elies ja va venir i no el van reconèixer, sinó que van fer amb ell tot el que van voler. Igualment el Fill de l’Home ha de patir a mans d’ells.”
13Aleshores els deixebles van com-prendre que els havia parlat de Joan Baptista.
El noi endimoniat
(Mc 9,14-29 Lc 9,37-43)
14Quan van arribar on era la gent, se li acostà un home que s’agenollà davant seu
15i li digué: “Senyor, compadeix-te del meu fill, que és epilèptic i pateix de mala manera. Tot sovint cau al foc i altres vegades a l’aigua.
16L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut guarir.”
17Jesús respongué: “Oh, generació incrèdula i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí.”
18Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit.
19Llavors, els deixebles s’acostaren a Jesús i, a part, li van preguntar: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expul-sar?”
20Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
21[Aquesta mena només es pot fer sortir amb oració i dejuni.]
22Quan es van retrobar a Galilea, Jesús els va dir: “El Fill de l’Home ha d’ésser lliurat a mans dels homes
23i el mataran, però el tercer dia ressus-citarà.” I s’entristiren molt.
El tribut del temple
24Quan ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li digueren: “¿El vostre mestre no paga el tribut del tem-ple?”
25Els va respondre: “Sí.” Quan Pere entrà a la casa, Jesús se li avançà i li digué: “Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, de qui cobren els impostos o els tributs? ¿Dels seus ciutadans o dels estranys?”
26Pere li contestà: “Dels estranys.” Aleshores digué Jesús: “Així, doncs, els ciutadans en són exempts.
27Ara bé, a fi de no escandalitzar-los, vés al llac, tira l’ham, i al primer peix que pesquis, obre-li la boca i hi trobaràs una moneda de plata. Agafa-la i dóna-la per mi i per tu.”
اکنون انتخاب شده:
MATEU 17: BEC
هایلایت
کپی
مقایسه
به اشتراک گذاشتن
می خواهید نکات برجسته خود را در همه دستگاه های خود ذخیره کنید؟ برای ورودثبت نام کنید یا اگر ثبت نام کرده اید وارد شوید
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya