Fets dels Apòstols 20
20
Pau a Macedònia i Grècia
1Quan s’hagué calmat l’avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n’acomiadà i se n’anà cap a Macedònia. 2Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia.#x 3Aquí passà tres mesos#x i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia.#x 4L’acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe;#x Timoteu,#x i dos de l’Àsia, Tíquic#x i Tròfim.#x 5Tots aquests s’avançaren i ens van esperar#x a Tròada. 6Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims,#x ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies.
Pau a Tròada. Resurrecció d’un noi
7El primer dia de la setmana –el diumenge–,#x ens vam reunir per partir el pa.#x Pau, que havia d’anar-se’n l’endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. 8A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. 9Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort. 10Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:
– No us inquieteu, que el noi viu.#x
11Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà. 12Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots.#x
Pau arriba a Milet
13Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. 14Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene.#x 15Salpàrem d’allí i l’endemà érem a l’altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l’altre arribàvem a Milet. 16Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l’Àsia:#x tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.
Discurs de Pau als dirigents de l’església d’Efes
17Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església.#x 18Un cop arribats, els digué:#x
– Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l’Àsia:#x 19he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m’han vingut de les insídies dels jueus. 20No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: us he predicat i ensenyat en públic i per les cases, 21insistint tant a jueus com a grecs#x que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.
22»Ara, encadenat per l’Esperit,#x me’n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m’hi ha de passar; 23només sé que, a cada ciutat on arribo, l’Esperit Sant m’adverteix que m’hi esperen cadenes i sofriments. 24Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu.#x
25»I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne.#x 26Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd,#x 27ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu. 28Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat,#x del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats#x perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.#x
29»Sé que després de la meva partença#x s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. 30Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells. 31Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys,#x de nit i de dia, no he parat d’exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
32»Ara us confio a Déu i a la paraula de la seva gràcia, que té prou poder#x per a edificar i donar l’heretat a tots els qui ha santificat.#x
33»De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; 34vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi.#x 35Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles,#x recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”#x
36Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells.#x 37Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.
Chwazi Kounye ya:
Fets dels Apòstols 20: BCI
Pati Souliye
Pataje
Kopye
Ou vle gen souliye ou yo sere sou tout aparèy ou yo? Enskri oswa konekte
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso