Joan 10
10
La paràbola del pastor
1»En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir.#x 4Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
6Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
7Per això Jesús continuà:
– En veritat, en veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles. 8Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven.#x 9Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.#x
11»Jo sóc el bon pastor.#x El bon pastor dóna la vida per les ovelles.#x 12El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13Com que és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles.
14»Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare.#x I dono la vida per les ovelles. 16Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.#x
17»El Pare m’estima,#x perquè dono la vida i després la recobro.#x 18Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
19Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se.#x 20Molts d’ells començaren a dir:
– Està endimoniat,#x és boig. Per què l’escolteu?
21Però d’altres replicaven:
– Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs?
Jesús i el Pare
22Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació.#x Era l’hivern. 23Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó.#x 24Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:
– Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament.#x
25Jesús els respongué:
– Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, 26però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. 27Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. 30Jo i el Pare som u.#x
31Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo.#x 32Jesús els digué:
– Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?
33Els jueus li respongueren:
– No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.#x
34Jesús els replicà:
– ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?#x 35Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, 36per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu? 37Si no faig les obres del meu Pare,#x no em cregueu, 38però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare.#x
39Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.
40Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, a l’indret on Joan havia començat a batejar,#x i va quedar-s’hi. 41Molts l’anaren a trobar, i deien:
– Joan no va fer cap senyal, però tot el que va dir d’ell era veritat.#x
42I, en aquell indret, molts van creure en ell.
Chwazi Kounye ya:
Joan 10: BCI
Pati Souliye
Pataje
Kopye
Ou vle gen souliye ou yo sere sou tout aparèy ou yo? Enskri oswa konekte
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Joan 10
10
La paràbola del pastor
1»En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir.#x 4Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
6Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
7Per això Jesús continuà:
– En veritat, en veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles. 8Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven.#x 9Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.#x
11»Jo sóc el bon pastor.#x El bon pastor dóna la vida per les ovelles.#x 12El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13Com que és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles.
14»Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare.#x I dono la vida per les ovelles. 16Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.#x
17»El Pare m’estima,#x perquè dono la vida i després la recobro.#x 18Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
19Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se.#x 20Molts d’ells començaren a dir:
– Està endimoniat,#x és boig. Per què l’escolteu?
21Però d’altres replicaven:
– Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs?
Jesús i el Pare
22Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació.#x Era l’hivern. 23Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó.#x 24Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:
– Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament.#x
25Jesús els respongué:
– Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, 26però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. 27Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. 30Jo i el Pare som u.#x
31Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo.#x 32Jesús els digué:
– Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?
33Els jueus li respongueren:
– No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.#x
34Jesús els replicà:
– ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?#x 35Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, 36per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu? 37Si no faig les obres del meu Pare,#x no em cregueu, 38però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare.#x
39Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.
40Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, a l’indret on Joan havia començat a batejar,#x i va quedar-s’hi. 41Molts l’anaren a trobar, i deien:
– Joan no va fer cap senyal, però tot el que va dir d’ell era veritat.#x
42I, en aquell indret, molts van creure en ell.
Chwazi Kounye ya:
:
Pati Souliye
Pataje
Kopye
Ou vle gen souliye ou yo sere sou tout aparèy ou yo? Enskri oswa konekte
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso