Fets dels Apòstols 27
27
Viatge de Pau a Roma (27,1-28,16)#x
Començament del viatge
1Quan van decidir que ens embarquéssim#x cap a Itàlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta.#x 2Vam pujar en una nau adramitena#x que anava cap a les costes de l’Àsia i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessalònica.#x 3L’endemà arribàrem a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d’anar a trobar els seus amics#x i de rebre’n totes les atencions. 4Salpàrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris. 5Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia i de Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia. 6Allí el centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itàlia#x i ens hi féu embarcar. 7Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d’arribar a l’altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. 8El vam costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.
9Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l’època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l’Expiació.#x Pau els advertia:
10– Companys, estic veient que la navegació portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres vides.
11Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. 12D’altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l’hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d’allí i provar d’arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral,#x i quedar-nos-hi durant l’hivern.
La tempesta#x
13Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren àncores i costejaren Creta de molt a prop. 14Però poc després es va girar del costat de l’illa una ventada forta que s’anomena gregalada;#x 15la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva. 16Passant a frec d’una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del bot. 17Després d’hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d’emergència; acabat, per por d’anar a encallar a la Sirte,#x van tirar a l’aigua l’àncora flotant.#x D’aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. 18Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l’endemà començaren a desfer-se de la càrrega; 19i el tercer dia, els mariners, amb les pròpies mans, van llençar al mar l’aparell de la nau.#x 20Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos.
21Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué:
– Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. 22Però ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida. 23Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro, 24i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal#x que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.” 25Per tant, estigueu animats, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m’ha estat dit. 26Segur que anirem a parar en una illa!
El naufragi
27A la catorzena nit d’anar a la deriva per l’Adriàtic,#x els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostàvem a terra. 28Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces.#x Una mica més enllà, donava una altura de quinze. 29Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia. 30Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d’estendre les àncores de proa. 31Pau digué aleshores al centurió i als soldats:
– Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.
32Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l’aigua.
33Mentrestant s’anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:
– Avui fa catorze dies que esteu a l’expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res. 34Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.
35Havent dit això, prengué pa, digué l’acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar.#x 36Llavors tots es van animar i prengueren aliment. 37En aquell vaixell, érem dues-centes setanta-sis persones. 38Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar.
39Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra;#x tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d’acostar-hi la nau. 40Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, 41però van xocar contra un banc de sorra i la nau s’hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent per la violència de les onades.
42Llavors els soldats, tement que algun dels presos s’escaparia nedant, van decidir matar-los. 43Però el centurió, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisió i ordenà que es tiressin a l’aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar, 44i després els altres, agafats a les fustes i desferres de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.
Chwazi Kounye ya:
Fets dels Apòstols 27: BCI
Pati Souliye
Pataje
Kopye
Ou vle gen souliye ou yo sere sou tout aparèy ou yo? Enskri oswa konekte
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Fets dels Apòstols 27
27
Viatge de Pau a Roma (27,1-28,16)#x
Començament del viatge
1Quan van decidir que ens embarquéssim#x cap a Itàlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta.#x 2Vam pujar en una nau adramitena#x que anava cap a les costes de l’Àsia i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessalònica.#x 3L’endemà arribàrem a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d’anar a trobar els seus amics#x i de rebre’n totes les atencions. 4Salpàrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris. 5Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia i de Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia. 6Allí el centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itàlia#x i ens hi féu embarcar. 7Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d’arribar a l’altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. 8El vam costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.
9Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l’època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l’Expiació.#x Pau els advertia:
10– Companys, estic veient que la navegació portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres vides.
11Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. 12D’altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l’hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d’allí i provar d’arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral,#x i quedar-nos-hi durant l’hivern.
La tempesta#x
13Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren àncores i costejaren Creta de molt a prop. 14Però poc després es va girar del costat de l’illa una ventada forta que s’anomena gregalada;#x 15la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva. 16Passant a frec d’una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del bot. 17Després d’hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d’emergència; acabat, per por d’anar a encallar a la Sirte,#x van tirar a l’aigua l’àncora flotant.#x D’aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. 18Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l’endemà començaren a desfer-se de la càrrega; 19i el tercer dia, els mariners, amb les pròpies mans, van llençar al mar l’aparell de la nau.#x 20Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos.
21Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué:
– Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. 22Però ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida. 23Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro, 24i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal#x que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.” 25Per tant, estigueu animats, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m’ha estat dit. 26Segur que anirem a parar en una illa!
El naufragi
27A la catorzena nit d’anar a la deriva per l’Adriàtic,#x els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostàvem a terra. 28Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces.#x Una mica més enllà, donava una altura de quinze. 29Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia. 30Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d’estendre les àncores de proa. 31Pau digué aleshores al centurió i als soldats:
– Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.
32Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l’aigua.
33Mentrestant s’anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:
– Avui fa catorze dies que esteu a l’expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res. 34Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.
35Havent dit això, prengué pa, digué l’acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar.#x 36Llavors tots es van animar i prengueren aliment. 37En aquell vaixell, érem dues-centes setanta-sis persones. 38Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar.
39Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra;#x tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d’acostar-hi la nau. 40Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, 41però van xocar contra un banc de sorra i la nau s’hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent per la violència de les onades.
42Llavors els soldats, tement que algun dels presos s’escaparia nedant, van decidir matar-los. 43Però el centurió, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisió i ordenà que es tiressin a l’aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar, 44i després els altres, agafats a les fustes i desferres de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.
Chwazi Kounye ya:
:
Pati Souliye
Pataje
Kopye
Ou vle gen souliye ou yo sere sou tout aparèy ou yo? Enskri oswa konekte
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso