Joan 4
4
Jesús i la samaritana
1Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.#x 2De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. 3Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
4Jesús havia de travessar Samaria.#x 5Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;#x 6allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.#x 7Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
– Dóna’m aigua.
8Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
9Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
– Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.#x
10Jesús li respongué:
– Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.#x
11La dona li diu:
– Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? 12El nostre pare Jacob#x ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13Jesús li respongué:
– Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. 14Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set:#x l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.#x
15Li diu la dona:
– Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16Ell li diu:
– Vés a cridar el teu marit i torna.
17La dona li contesta:
– No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
– Fas bé de dir que no en tens. 18N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19La dona li respon:
– Senyor, veig que ets un profeta.#x 20Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya,#x però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.#x
21Jesús li diu:
– Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22Vosaltres adoreu allò que no coneixeu;#x nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.#x 23Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat.#x Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.#x
25Li diu la dona:
– Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26Jesús li respon:
– Sóc jo, el qui et parla.#x
27En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29– Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?#x
30La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
31Mentrestant, els deixebles el pregaven:
– Rabí, menja.
32Però ell els contestà:
– Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33Els deixebles es preguntaven entre ells:
– És que algú li ha portat menjar?
34Jesús els diu:
– El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat#x i dur a terme la seva obra.#x 35¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!#x 36El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador. 37En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”#x 38Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» 40Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. 41Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, 42i deien a la dona:
– Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.#x
La guarició del fill del funcionari reial
(Mt 8,5-13; Lc 7,1-10)
43Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. 44Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble.#x 45Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.#x
46Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.#x
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial#x que tenia el fill malalt. 47Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés#x a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. 48Jesús li digué:
– Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.#x
49El funcionari li contestà:
– Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
50Jesús li digué:
– Vés, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu. 52Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:
– Ahir, a la una del migdia,#x el va deixar la febre.
53Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.
54Aquest segon senyal,#x Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.
Chwazi Kounye ya:
Joan 4: BCI
Pati Souliye
Pataje
Kopye
Ou vle gen souliye ou yo sere sou tout aparèy ou yo? Enskri oswa konekte
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso