Популярні біблійні вірші з Lluc 14

Поділитись

– Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu.

Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

»¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell dient: “Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.”

Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.

»La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada? No serveix ni per a adobar la terra ni tan sols per al femer, i l’han de llençar. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.